Pensament

En sentit ampli, tot fenomen mental . En un sentit filosòfic més restringit i precís, l’activitat pròpia de l’enteniment, que pot considerar-se activa, en oposició de la sensació, que pot considerar-se passiva. En Aristòtil, pensar és l’activitat del nous, o enteniment, part superior de l’ànima, que aprehèn l’intel·ligible en el sensible. Descartes identifica el pensament amb «substància pensant», igual com identifica la matèria amb la «substància extensa»; el pensament és l’atribut o propietat principal de la primera, i l’extensió ho és de la segona. Kant distingeix entre «pensar» i «conèixer»; coneixem si apliquem conceptes a dades sensibles, mentre que pensem quan els conceptes no corresponen a res de sensible; conèixer és activitat de l’enteniment i pensar ho és de la raó; el límit del coneixement és l’experiència, el de la raó només el principi de no contradicció; i sobre l’activitat intel·lectual en general observa que «els pensaments sense continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *